Despues de la tempestad...llega la calma (23,5kms trail molins de rei)

Blog practicament abandonat, un mes completament sense escriure ni una sola linia, i no perque no tingues res que explicar, sino perque simplement necessitava descansar tan física com mentalment.

La marató i les 7 setmanes posteriors prepararant el half de salou fins el passat 5 de maig em van deixar una fatiga que es van transformar les setmanes posteriors en apatia general. No obstant, això no em va portar neguit ni malestar, era el que esperava i era el que em mereixia, no fer res i el que es mes important, no justificar-me davant de ningu. "No estic fent res de res, me'ls estic gratant, entrenar? ni de broma!!, reptes propers?...algun".

El mes de maig passa rapidament però no per això no passen coses importants. La Cbxr de la Isa, la Judith i el Vic, que arribés a casa la petita Behobia, l'stage dels dragons (adjunto la cronica stage dragons a la pàgina del club), celebrar els meus 30 anyets...i el juny arriba, amb la promesa de fer una cursa de muntanya amb la Bea (el darrer entrenament de muntanya que vam fer plegades abans d'esperar al Victor petit va ser  per la Cerdanya) i desconnectar una miqueta de la Triatló.

I així ens animem nosaltres, la Isa, la Manu i en Borjita, Joako, Albert i Ernest (que tenen reptes molt exigents en aquest terreny)...acompanyats de familia, amics i buscant una excusa per fer un dinar posterior (que per cert va estar bonissim). 
La meva forma fisica després d'un mes semi-parada no es massa bona que diguem, estic cansada, em sento pesada, no corro be i el terreny no es el meu fort, però farem el que sigui. Tinc ganes de posar-me de nou un dorsal.Unes hores abans, la Bea, que tenia que ser la meva parella de recorregut (5 dies abans hem fet 10kms del circuit), agafa una grip bestial i serà baixa de darrera hora. La Manu penso que serà impossible seguir-la i la Isa vol ser conservadora amb el seu peu, està molt forta però ara que ha tornat ha de fer la seva pretemporada de rigor. Bé....sobre la marxa ja decidiré!

8:30h. Sortida. Comencem el primer km la Isa, la Manu i jo juntes, el principi de la cursa es un estira-afluixa per camins estrets i massa gent que vol passar però ràpidament el grup s'estira.

La Manu i jo anem una miqueta davant de la Isa, però a la primera pujada els tres gels em rellisquen del braç i he de tornar enrera (alguna cosa he de fer amb el cinturó regalat pels dragons perque no em quedi gran i pugui portar aigua i gel sense patir en perdre res) on em trobo a la Isa, i segueixo després apretant per agafar a la Manu de nou, però sense adonar-me'n després d'un plà ja no la tinc al costat. Bé, seguiré a la meva, ja m'agafarà segur.

I passen els kms, la Manu no ve, es extrany, suposo que estarà reservant, jo tinc la impressió que no vaig ràpida, però si es cert que tot i que les pujades les camino, en plà i en baixada aconsegueixo adelantar a gent i no sento una fatiga excessiva. Prefereixo no correr pujant perque el que guanyaré no em compensarà el cansament que tindré.

I així, corriol rera corriol, arribem al km 14 on en un petit tram d'asfalt i després d'algunes senyals de rampes comprovo que les cames encara tiren però que els gels que m'havia posat dins dels compressors quan em van cauré han relliscat també ves a saber on i a partir d'ara caldrà seguir amb aigua i la taronja dels avituallaments (novata1!!!)

Recordo el perfil en tot moment i se que a partir de la volta a la Creu ja tot es practicament baixada, vaig amb un grupet de nois, hi ha un parell de corriols una mica tecnics i en un d'ells em menjo un arbre (novata2!!!!!) però m'aixeco molt digna i segueixo jijiji...ara ja només toca apretar el cul. Aquí ja m'imagino que les nenes seguiran darrera el que queda de cursa i que els 10kms que em queden els hauré de seguir fent sola.

I benbé no se com, fent tranquilament tots els avituallaments estrategicament col.locats, arribo a la part final del recorregut (que ja el vam fer dimarts entrenant) i ara si que si em queda una petita pujada i ja gaudir de 3-4kms de baixada i plà, deixant-me endur fins la meta....i així ho faig, tanco els ulls i estic creuant-la, sentit el crit de la claca i els nois que ja han acabat.

Soc conscient que la cursa dona molt mes de si que aquestes 4 linies que he escrit ara mateix, però també se que encara no sento la muntanya com molts dels que participaven ho van fer. Vaig emprear 2h 44 minuts en fer 23,5kms amb un desnivell acumulat positiu de 900 metres aproximadament, i acabant 9a de la categoria adulta femenina. Suposo que el resultat no està malament però no visc ni em transmet res d'especial (per ara) que el propi fet d'haver acabat i no amb bones sensacions. Em vaig sentir lenta, pesada, moltes vegades el peu em fallava o el bessó se'm sobrecarregava, tenia els quadriceps com dues pedres i tot i que podia correr mes estona (no em sentia cansada fisicament) mentalment estava avorrida de tant corriol.
No es una critica cap a la cursa, ni l'organització ni res per l'estil. Es simplement una reflexió personal sobre que em demana el cos ara. Tri? Muntanya? Travessies?...diumenge vinent ho veurem a Begur (la zoot openwater)

Per si un cas, ja estic apuntada el mes vinent a la Kilian's classik, la Trail de FontRomeu. Qui no es cansa, cansa....

(Esto no se para, esto no se para)

Foto meta feta pel Vic