Un mal dia (Mitja Marató de Muntanya de Mataró)

I ahir no era el dia, més ben dit, ahir va ser un dia amb males sensacions de principi a fi, però bé, anem pas a pas.

Fa 15 dies que em dedico només a nadar, estic comode i tinc en ment la bona experiencia de la travessia de Begur i el repte que m'espera per la Radikal 7.0, fa molta calor per correr i sincerament la bici no tinc masses ganes de tocar-la...així que nedo, nedo molt, en piscina i al mar, simplement gaudeixo de l'aigua, i no estic descontenta...però després això es paga, i de quina manera, com ahir.

Diumenge passat per mandra i desmotivació decideixo no participar a la cursa de la Campana de Vacarisses, però dilluns faig un entrenament bastant digne amb la Isa i el Victor per Collserola. Això conjuntament al fet d'apuntar-nos a l' Ultra Trail de Collserola de 74 kms el proper 23 de novembre em porta a inscriure'm de manera precipitada a la Mitja Marató de Muntanya de Mataró amb el Vic i el Joako, amb desnivell positiu de 1200 i una exigència tècnica bastant elevada. Bé, al cap i a la fi, d'alguna manera cal començar a preparar un dels dos grans reptes de la segona part de la temporada.

(I si, potser abans no ho havia dit, però despres de Salou i el mes i mig de no voler fer practicament res m'he replantejat els objectius amb dos reptes diferents: una travessia de 7kms nadant al setembre i una ultra trail de 74kms al novembre...ejem ejem, a veure com acaba tot...això si, entrenar, el que es entrenar, hauré d'entrenar, però be, això ja s'anirà veient en les futures entrades amb mes detall, ara anem a per la cronica de diumenge)

Arriba diumenge, recollim en Joako aviat i cap a Mataró. La sortida es a les 8:30 però arribem amb marge a les pistes d'atletisme per recollir dorsals i preparar-nos. Volta a la pista d'escalfament i ja veig venir que patiré. Molts dies parades de running, ara el meu cos s'ha acostumat a treballar a pulsacions molt relaxades i al mínim apreton em poso com les cabres...ufff, es preveu patiment.

I sortim puntuals. Volta a la pista previa perque el grup s'estiri i pujada per asfalt fins el primer corriol. Ja vaig morta. Li dic al Joako que tiri i el Vic s'espera amb mi, seguim una estona mes tots tres fins que en Joako marxa. Fa molta calor i la pujada es considerable. Vaig malament de cardio i també de cames. El meu pensament es de plegar en quan arribi al primer avituallament. 

No som massa gent correns (es una cursa molt minoritaria i una primera edició) però tot i així en algun tram soc adelantada. Em sento lenta i veig que això no millora, vaig justeta de totes i totes, i finalment arriba l'avituallament on hi ha un bon grup de corredors. M'hidrato amb dos gots d'aigua, em tiro un tercer pel cap, bec un altre got de cocacola, em prenc un gel i sense pensar massa arrenco de nou a correr. En Vic em pregunta si no volia plegar però li dic que seguiré una mica més (seguim pujant). 

Jo segueixo pensant que he de plegar, i li vaig dient de tant en tant,i ell em recorda "avui no es un bon dia" i que a vegades passa sense saber perque, que no em matxaqui més pensant que no estic preparada ( o que no he entrenat prou, com penso jo).

Km 8 i punt d'inflexió:trobem el desviament on a la dreta aniran els de la curta de 12kms i a l'esquerra els de la llarga (una mitja convertida en 24kms). En Vic em diu que anem a la curta si vull plegar tard o d'hora pero inconscientment segueixo pel camí de la llarga, que es el que em toca. El cap em diu que es un dia d'aquells que patiré i molt, però em nego a rendir-me.

Segon avituallament al 10 i sembla que milloro, les baixades son molt tecniques i les pujades exigents, no se que prefereixo, tot corriols minusculs que no saps com i quan acabaran i una calor sofocant que em fa pensar que cauré rodona, però he de seguir. Si o si, si més no ara ja porto la meitat (i penso que si he estat tan inconscient per apuntar-me a  l'ultra trail d'aquí 5 mesos he d'anar entrenant el conviuré amb el patiment i seguir endavant, tot i ser un mal dia, tot i voler plegar, això i només això, la fortalessa mental, serà el que em farà acabar amb èxit el meu repte arribat el dia).

I així, amb patiment e intentant reconvertir tots els imputs negatius en positius, van passant els kms i m'ho plantejo diferent. No estic gaudint, no m'ho paso bé, però segueixo. Tinc en Vic al costat i gràcies a ell tot es mes fàcil, la seva companyia, els seus ànims, la seva conversa. Anem amb el mateix grupet de corredors, tres o quatres noies i uns quants nois, els adelantem i ens adelanten constantment.

Segueixen passant avituallaments i després de molts corriols i pujades ens trobem al km 21 on ens donen un gotet d'aigua i decideixo apretar els darrers kms que ja seran de baixada.

I si, finalment despres de tot, de tantes i tantes vegades de pensar en abandonar (mai ho havia pensat tantes vegades i, el que es pitjor, mai ho havia pensat només portar 500 metres) creuo la linia de meta, amb el Vic, i on ens espera el Joako, amb peto i abraçada de les seves, recordant-me que acabar avui em fa molt gran i molt forta, i...perque no dir-ho, que la cursa es dura de cullons.

Fer 24 kms quasi sense gaudir ni un sol moment no es gens facil, fer una carrera quan en tot moment vols plegar encara ho es menys, però no tots els dies son perfectes, i menys totes les curses...i si, m'espera una temporada intensa d'entrenament, ja que enlloc, i menys a la muntanya, ningu et regala res.

(Esto no se para, esto no se para)

...

Ara em permetré ser critica amb l'organització.

Carrera molt maca, corriols espectaculars però avituallaments mes ben justets. Tot i que es preveien 5, aquests estaven mal repartits, concentrant-se dos en els kms 19 i 21, i sent tots d'aigua a excepció del primer amb cocacola i el del 21 amb isotonic (total, pel que quedava) i una mica de sindria tallada i xuxes de gel.

L'altre factor, que ja se que no es tan greu, es que tot i pagar els 24 euros (crec recordar) d' inscripció, al inscriure'm la darrera setmana no vaig tenir dret a la bossa del corredor, amb els mitjons de regal de la cursa, però si que van haver corredors amb doble premi de mitjons i samarreta de la cursa. Potser seria millor qui tenia samarreta no tenir mitjons i així tots satisfets, no?

I el tercer, i ja es mirar molt prim, va ser el Do It Yourself dels entrepans a meta...agafa pà, pernil dolç i...taxin!!!!

En fi, suposo que detalls a millorar per properes edicions!!!