Have a nice swim (zoot open water-travessia 3000 Begur)

Canvi de xip. Teniem en ment una travessia amb una distància mínimanent considerable feia moltes setmanes i finalment el dia arribava...i als reptes s'arriba amb ganes o sense masses ganes, i jo reconec que aquesta vegada arribava amb ganes de nadar.

Setmana posterior a la cursa de muntanya de Molins i cames com pedres que comporten que durant 4 dies em dediqui exclussivament a nadar ( es impossible correr i molt menys fer bici, tot i el meu intent dijous per Collserola) amb sensacions molt bones, molt tranquileta pero tirades de 2000-2500 que m'aporten una certa tranquilitat pel que m'espera...tot i que fins el darrer moment sempre serà un condicionant important com estigui el mar aquell dia.

En Vic tres dies abans em diu que anirem plegats tota la travessia i un dels matins ens posem d'acord en intentar mantenir el mateix ritme (tot i anar ell forçat a anar una miqueta mes lent). Seria ideal provar-ho al mar, però...la plaga de meduses ja està per Barcelona i qui no es conforma es perque no vol.

I així, a la piscina, amb poc entrenament de res que no sigui nadar i descansant dissabte com una campiona arriba el dia. Tinc ganes, moltes ganes, se que podré fer-ho al meu ritme, i les fotos que m'envia el Crespi la tarda abans on es veu com està el mar em fan dormir molt mes tranquila.

Recollim a l' Anna a les 7:00 i anem direcció Aiguafreda. El viatge passa volant i a les 9:30 ja estem quasi amb el neo posat, el Borjita, l' Helena i el Toni amb nosaltres i els de la travessia llarga (per uns moments vam pensar en apuntar-nos) nedant ja fa estona.

A les 10:00, finalment, i després d'un petit escalfament que no fa mes que refredar-nos, veient algun pop, medusa i cristal.lines aigües...donen la sortida. Els primers nedadors de la travessia llarga estan passant mar endins per davant nostre i aviat els dos grups s'uniran.

Sortida desde dins de l'aigua i sota la meva sorpresa rebo alguna que altre hostia. Som uns 300 nedadors i els primers 400 metres son bastant violents, fins que aconseguim sortir de la caleta d' Aiguafreda. Tinc el Vic a la meva dreta sempre i ens veiem mutuament però algun nadador es va creuant i ens dona algun cop. Finalment decideixo no seguir la guerra amb un en particular i deixo que es creui tot el que vulgui i traçar jo el meu recorregut.

Vaig comode, molt comode, l'aigua es increible i jo fins el moment no he vist cap medusa. Entre una cosa i l'altre arribem a l'avituallament de 1500, i els dos parlem per parar a la primera barca ( en aquest punt seré una mica critica ja que els voluntaris de la barca no donen a l'abast i en especial els nens, així que després d'una bona estona aconseguim gotet d'isotonic i taronja, però el mes important, descansar una mica penjats com un mico i parlar confirmant que anem bé). Ara queden només 1500 mes i ja estarem.

I així vaig fent, comode, molt comode...braçada darrera braçada, pensant si seria capaç de fer 6500 (estic gaudint molt), veient una medusa, cantant el rei leon, esquivant un kayak que gairebé em destrossa el crani perque el nen anava mes perdut que jo que se i no m'havia vist (sort del crit del Vic) i seguint acompanyats d'una bona pila de gent de les dues distàncies encarem aquests darrers metres que no son tan comodes com els primers, ja que mentalment un globus de salvament vermell d'heli em fa pensar que ja es l'arribada i al veure que no sempre que tot es fa mes pesat. Així pero, ja estem girant rapidament a la costa de Sa Riera i es de preveure que passant les embarcacions ja estarà l'arc d'arriba.

Efectivament, veiem l'arc, les boies, sentim musica i practicament els darrers 200 metres els fem el Victor i jo sols, esperant-nos força gent a la sorra i sent una experiencia increible. Medalleta, foto, petons dels companys i somriure als llavis.

Gràcies Vic per la companyia, tot i no fer-nos massa cas sabiem que estavem al costat, simplement en tot moment tot anava be. Felicitats a Lid, Crespi, Glo, Aleix, Borja, Anna, Helena i Toni...sou molt cracks.

sortida Aiguafreda

 ....

I ara després d'aquests fets objectius, els meus fets subjectius, que suposo que a més d'un no li farà gràcia llegir-ho, però soc així.

Estic de mala llet. Bé, més que de mala llet es enfadada amb mi mateixa per anar tan lenta. Vaig trigar 1:17, o el que es el mateix, ritme de 2:16 els 100 repercutint els avituallaments per 3450 metres que em van sortir (diguem que l'orientació no es el nostre fort). 

I si, es de colleja, ara estar de mala llet per aixo. Fa mesos hagues matat per nadar una distància molt menor sense parar, sense fer braça o sense agobiar-me cada 200 metres o encara pitjor, just a la sortida quan les hosties van ser constants. I ara, just ara, ni em plantejo aquests problemes, simplement em plantejo perque no vaig ser mes ràpida.

Si, estic de mala llet però en el fons estic feliç, alguna cosa dins meu ha canviat quan ja em pica la formigueta del crono i no tans sols la de la supervivencia, quan nadant penso si podria seguir 3000 metres mes o dinant després busco alguna travessia que fer (per no dir que ara ja m'estic apuntant en una de 7000 metres a l'octubre).

Soc lenta, si, però soc feliç. Cada braçada soc una mica mes forta mentalment.

Quants de ràpids ho poden dir???

(Esto no se para, esto no se para)

Nota: això sortiria fer 3800 en 1:26! jiijij (per si mai em cal fer-los així perque si)