La primera, de moltes

No soc partidaria d'escriure cada setmana una entrada al blog respecte els entrenaments que faig, ni m'agrada fer- ho ni llegir-ho dels altres,no vull parlar de metres de natació acumulats ni kms en bici fets, pero aquesta vegada bé s'ho mereix, encara que sigui la unica vegada que ho faci.

Perque es necessari?¿ Per que es la primera setmana del blog Tri on fire i especialment perque es la primera setmana d'entrenaments de la nova etapa, del nou cicle, que es va iniciar dilluns passat dia 15 d'agost.

I arrencar aquesta nova etapa no ha estat feina fàcil...perdua "dels serveis" de l'antinc trainer (que en el fons va ser l'impulsor de l'enganxament a aquesta droga  anomenada triatló, li pesi a qui li pesi) ,intent de portar-me jo les propies planificacions cada cop menys objectives, el recolzament de grans amics, els mil xats amb en Pau donant-me consells ( mil gracies!!!!), grans amigues passant-me informacio "d'estranquis" per no perdre la meva rutina ( merci tambe a tu julia), un intent de trainer que no s'adaptava als meus objectius i, la sort, en el pitjor d'aquests moments anímics, de fer gairebé per obligació la triatló de Banyoles (per no parlar de l'extraordinaria companyia d'aquell dia).

Aquest dia va ser una pujada anímica espectacular, l'endemà va ser un no parar de buscar nous reptes per participar abans de la finalització de la temporada, però la sensacio que el problema no estava erradicat. No tinc entrenador!!! (això si, tinc la Tere, que grande eres Tere, pero que grande! jejeje)

Si, ho se, no cal, no som tant pros, no soc la Saleta...pero q voleu que us digui?, jo el necessito! Necessito una rutina i necessito disciplina, soc excesivament planificada i aqui no sera menys. En el fons em sento com aquella gent que intenta fer règim per la seva banda, s'informa, té força de voluntat i perd els seus kilets, però fins que no va a un nutricionista un cop per setmana, la pesa i li diu que ho està fent bé no està convençuda que ho fa bé, o tant bé com realment pot.

I buscant per casualitat, no un entrenador sino fer la triatló de Gava arribo a la web de Win sports, els organitzadors de l'esdeveniment, i allà entre d'altre informació també es proposa un cap de setmana triatletic d'aquells com el que vam realitzar en el mes de juny a l'Escala pero  aquesta vegada per Girona, i ja que per motius obvis no el podré fer, començo a llegir la informació...horaris, activitats, responsable del cap de setmana, o mestre com diu ell, un tal Xavi. No tinc ni idea de qui es, el nom em sona, bé el cognom, però serem sincers, no massa, i com vull saber una mica de quin nivell anirà el cap de setmana, enllaço a la seva web i de la web al blog.

M'agrada com pensa aquest noi, les prioritats que té i sobretot els valors que despren, veig que també entrena gent, busco informació més del perfil com a triatleta que com a persona simplement (joder!!!!, es massa bo), però no obstant pregunto, que hi perdre?? deixant ben clar que soc una "mindungis"...i després d'aquest mail informatiu amb una ràpida resposta es succeeixen un munt de mails, a quin d'ells mes positiu i mes agraït, i tenint clar que ell es un crack i jo una novatilla, accepto.

En Xavi es gran com a esportista pero mes gran com a persona, gent d'aquesta qualitat humana son dificils de trobar a dia d'avui,i ell ho es.

És exigent, es competitiu, té seny, sap que les coses necessiten el seu temps per assimilar-les, no creu en les preses, estima la seva afició de fa moooolts anys i que ha convertit en professió, i aixo ho transmet en cadascuna de les seves paraules.

Entrenaments molt estudiats, objectius molt clars, descansos sagrats, i sobretot divertir-se en cadascun d'ells, perquè aquest es l'unic motiu pel que cada dematí ens despertem amb ganes de més.

Molta feina i moltes hores...i masses series (agggrrr,això no ha de ser bo!), però al final un: Anims Campiona que fa que tot cansanci es vegi recompensat, això i una d'aquelles dutxes que et fan sentir la reina del mambo. 

Es entrenador o planificador¿ Si fossim puristes seria planificador pero la possibilitat de poder contactar diariament, explicar sensacions, angoixes i alegries, el detall de saber millor que jo les proves que em queden pendents abans de finalitzar la temporada, i com actuar davant d'aquestes...fa que per mi sigui entrenador, o com jo li dic: mestre (i cadascú que pensi el que vulgui).

Ara mateix estic a la sala d'spinning, si senyors, 3 horetes de rodar que realment tindrien que ser en carretera però com no m'agrada sortir sola, les adapto ben adaptades al ciclisme indoor, i que aprofito per escriure l'entrada¡ Jajaja, suant com una porqueta, pero en el fons cadascu sua com el que es¡ Jajaj

sala spinning completament buida per rodar

Ha estat una setmana non stop!, grans dosis de natacio, moooolts metres, molta tècnica i moltes series: ràpid, suauet, pull-boy, respirant cada 2,4 ( i aquesta propera setmana cada 3 i 5 despres d'experimentar que en aigües obertes em podia tragar més d'un peixet si no canviava de costat, per no dir que es avorridot), molta bici (incloent la sortida dimecres amb Julia i Ribery que em va costar molt de recuperar)  i molt de running, es dir, setmana genial, això sense parlar del gran desconegut per mi: el treball complementari (és a dir, tota aquella musculació, estiraments, escalfament, treball abdominal...si es que el que vale, vale!!!)

Siiiii, com diu una amiga, que d'això de la triatló no en sap res, una cosa té ben clara: anna ya te han mordido, estas enganchada...i qui no? estic envoltada de grans atletes i millors amics

La propera setmana més i millor, TOT SUMA, més entrenaments i de més qualitat, i la següent ja començarem a patir per convinar-ho amb la feina, ara no vull pensar, perquè venen dies durs al despatx, i s'ha de preparar la tri de la dona per fer un bon paper, esperem.

Així acaba la primera setmana de blog i la primera setmana d'entrenaments de les moltes que vindran, de manera molt optimista i les energies a full. Com diu una gran dragona: soc feliç! (jo també Bea, jo també)

(Esto no se para, esto no se para)