Val per dos

Després d'un parell de dies poc productius a nivell d'entrenament, tot i estar de vacances encara, la darrera setmana pero de vacances, arribo a preocupar-me: Que m'ha passat? Diumenge vinent tinc competició, una cosa senzilleta, si mes no, pero que m'agradaria intentar fer un temps bastant digne, i no se perque, porto dos o tres dies (dijous i divendres) una mica creuada.

En aquests dos dies tenia 3 horetes de bici, una mica de run i treball complementari, pero...no ens enganyem, dimecres en el running de primera hora tampoc va ser cap meravella, el swim a la platja, potser perque l'aigua estava massa bruta, no va servir per treure massa profit i despres a la tarda, 1500 a la piscina, que semblava que anaven a salvar l'entrenament.

Aquesta manca de rendiment a que pot ser degut? Potser a que estic implicant masses hores a l'entrenament? desgast físic? desgast mental? necessitat que arribi setembre i torni la no dessitjada vida normal que potser jo ara necessito. Si potser es l'odiada rutina que ara es troba en falta, però bé, despres aixo portarà un desgast, la manca d'hores per fer-ho tot i nervis...així que no crec que sigui això. Potser que ens exigim massa???

Arribes a casa, o en el cas meu a la platja de la Mar Bella, t'estires damunt de la tovallola i penses: Un bon entrenament val per dos...i un de dolent?? no suma?? resta???...

Bé, en el meu cas fisicament ni suma ni resta, segueix el balanç que es portava fins aquell dia, ja que a objectius petits, esforços petits i entrenaments constants pero petits, molt petits...aixo si, mentalment un mal entrenament resta, i resta molt. Imagineu-vos si estem parlant de 3 dies dolents.

No es qüestió de no aconseguir els objectius marcats a la planificació, es el fet del que costa complir-ho. Series?? a poca gent li agrada les series, pero hi ha sempre una qüestió de fons

Que fer en aquells moments??? He arribat a la conclusió que quan tens un mal dia i et creues, el millor que pots fer es agafar les coses i marxar, acceptar que aquell dia les coses no aniran com tindrien que anar i el millor que es pot fer es una bona dutxa i un esmorzar en condicions, fer un cafe i llegir el diari, per exemple.

Després, quan passa una estona i el café ha fet el seu benvolgut efecte pensem: que ha passat? perque no ha anat del tot be?. Els motius poden ser diversos i a cadascun una solució, pero en el meu cas sempre em faig una pregunta: estic cansada o estic desconcentrada?

-Cansanci físic?:Facil solució! Cal descansar i tot tornarà a la normalitat en un parell de dies, la fatiga sempre acaba per desapareixer si afluixem el ritme. Soc especialista en retenir liquids com la major part de les dones ( i mes a l'agost) i vulguis que no això passa factura en els nostres genolls i articulacions, i la sensació de cames cansades i sentir-se lenta i pesada es de les pitjors que es poden tenir. Per tant, canvi de cinta de correr o sortida de running per una bona sessió d'eliptica i en principi problema solventat,aigua freda a les cames i dormir amb elles en alt aquella nit, a l'endemà potenciar swim i poc mes. Si el problema segueix, un massatget drenant que de tant en tant s'agraeix, i llestos!

-Stress a la feina?: Mes freqüent del que hauria de ser però amb solució relativament senzilla també. Cal prioritzar la tasca pendent a la feina perque una vegada solventada els entrenaments seran de nou molt favorables, i s'agafaran amb mes ganes. Si com en el meu cas el gimnas serveix per desconnectar dels temes laborals i per motius obvis no es pot sortir del despatx tan puntuals com dessitjariem, sempre es una bona opció anar al gimnas a primerissima hora i aixi no hi ha excusa possible que t'impedeixi durant dues horetes tenir el cap desconnectat (encara que impliqui despertar a les 5.35h) i comeces la jornada completament activat. Val la pena, de tot cor ho dic, o porto anys fent-ho i per mi en aquest horari realitzo el millor entrenament del dia, sempre em dejú, però això ja es decisió prpia que un altre dia parlaré amb mes detall.

-Temes personals:Aqui es produeix un bloqueig de ment i cos, fins que les coses no es relativitzen no podem tornar a estar al 100%, això si, el dia següent cal tornar a estar allà entrenant, perque els mals entrenaments causats per aquest motiu marxen tan ràpid com van arribar. Això si, els problemes que t'han provocat aquest bloqueig potser trigaran una miqueta més en marxar.

Es espectacular el poder de les emocions en el rendiment físic.Espectacular. El cap es capaç de fer que estiguis a dalt de tot o desmotivat.

Per una extranya raó, aquest dematí, dissabte, tenint un volum considerable per mi de 2000 metres de swim nedant en series i posteriorment series en el running, he sortit contenta.

He agafat la bossa i he anat a la platja, i he celebrat fent una birra i menjant uns natxos que les coses tornaven a encaminar-se, no arribaré al 100% per diumenge, però espero que molt millor que el que estava aquests darrers dies.

Tinc ja la planificació de la propera setmana, demà darrera sortida de bici important i llavors entrenaments molt mes suaus per anar-me activant per estar a punt per la prova.

Aquesta setmana no forçaré, prou esforç ja es anar a la feina de nou i que l'estiu s'acabi,i simplement em dedicaré a seguir la rutina marcada. Si un dia o dos tinc males sensacions, els esborraré del meu cap tan ràpid com han aparegut, i sobretot sobretot sobretot intentaré separar el que passa de nas amunt amb el que passa de nas en abaix, només així els resultats seran possitius.

Parc Espanya Industrial

No pretenc fer bon temps, se que no el faré, pero sobretot faré cas de la darrera recomanació del e-mail del dia: Després de mil cops escalfa, col.locat be a la sortida, repassa be boxes, localitza les coses ràpid i fes transició eficaç, roda còmode, vigila que son 4 voltes, corre progressiu de menys a mes i acaba sprintant, la darrera darrera darrera recomanació es la millor: però sobretot disfruta!!!

A partit d'ara, amb el cap a la Tri de la Dona, que es una festa per totes nosaltres, totes les amants de la Triatló que ens esforcem perque cada dia siguem mes i millors, i sobretot per l'ambient que es respira en cadascuna de les sortides i en especial, esperant que el proper dia 04 de setembre sigui una data per recordar per totes aquelles que tinguin el seu debut.

Un bon entrenament val per dos, una bona triatló val per mil!. Creuem els dits...en dos dies, nervis, aquells nervis sans.

(Esto no se para, esto no se para)